Letra de Somiatruitas - Albert Pl�
Letra de canci�n de Somiatruitas de Albert Pl� lyrics
Hi ha un escola perduda all� al mig del Montseny,
on nom�s hi estudien els nens...
On nom�s hi estudien els nens que somien en truites,
�s l�escola dels somiatruites...
�s l�escola dels somiatruites...
On nom�s hi estudien els nens que somien en truites.
I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales
i a mitjanit despegava i volava i volava i volava.
I la L�dia que somiava que el seu n�vio era un llop
i es passaven les nits senceres udolant sota la lluna plena
Aix�... Com feien? Era:
Au au au auu...
I la Fina que somiava que respirava sota de l�aigua
I mai s�ofegava i es feia unes arracades amb perles marines
Ah! I a m�s i a m�s era �ntima dels dofins i els taurons i
les gambes.
I la Marta que somiava que la terra era quadrada
i se n�anava a passar les vacances a una altra gal�xia.
I el Fidel que somiava que li fotia una pedrada al rei
d�Espanya.
I el Gerard que somiava que era un gat
que somiava que era en Gerard que somiava.
I la Joana somiava que el seu pare mai la pegava,
i la Roser que somiava que la mare mai la renyava,
i la Cristina que se n�anava xino-xano a la Xina
i parlava xin�s de la Xina:
Xino xao xao xao ping xano xino xino xano...
https://www.coveralia.com/letras/somiatruitas-albert-pla.php
I l�Albert que somiava i somiava i somiava i somiava i somiava,
i de tant que somiava mai es despertava
i a l�escola �s clar mai s�hi presentava,
per� la mestra mai li posava una falta i sempre
l�aprovava.
I �s que l�Albert estudiar no estudiava,
per� somiar carai si somiava.
Carai quina senyoreta que simp�tica que era
que somiava que era una marreca
i cantava com una gitaneta a les nits de lluna :
lailo lailolailololai... ole olele...
Hi ha un escola perduda all� al mig del Montseny,
on nom�s hi estudien els nens...
On nom�s hi estudien els nens que somien en truites.
I el Ramon que somiava coses tan estranyes
que �s impossible explicar-les.
I en fi sobre les coses que somiava la Laura
�s millor no saber-les.
I �s que hasta el conserge pintava escoles sense muralles,
ni classes,ni reixes, ni mestres, ni tonteries d�aquestes,
nom�s finestres obertes per on feien carreres
els somnis dels nens i les nenes,
i mentrestant la Fina nedava amb sirenes
Glu glu glu glu��..
on nom�s hi estudien els nens...
On nom�s hi estudien els nens que somien en truites,
�s l�escola dels somiatruites...
�s l�escola dels somiatruites...
On nom�s hi estudien els nens que somien en truites.
I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales
i a mitjanit despegava i volava i volava i volava.
I la L�dia que somiava que el seu n�vio era un llop
i es passaven les nits senceres udolant sota la lluna plena
Aix�... Com feien? Era:
Au au au auu...
I la Fina que somiava que respirava sota de l�aigua
I mai s�ofegava i es feia unes arracades amb perles marines
Ah! I a m�s i a m�s era �ntima dels dofins i els taurons i
les gambes.
I la Marta que somiava que la terra era quadrada
i se n�anava a passar les vacances a una altra gal�xia.
I el Fidel que somiava que li fotia una pedrada al rei
d�Espanya.
I el Gerard que somiava que era un gat
que somiava que era en Gerard que somiava.
I la Joana somiava que el seu pare mai la pegava,
i la Roser que somiava que la mare mai la renyava,
i la Cristina que se n�anava xino-xano a la Xina
i parlava xin�s de la Xina:
Xino xao xao xao ping xano xino xino xano...
https://www.coveralia.com/letras/somiatruitas-albert-pla.php
I l�Albert que somiava i somiava i somiava i somiava i somiava,
i de tant que somiava mai es despertava
i a l�escola �s clar mai s�hi presentava,
per� la mestra mai li posava una falta i sempre
l�aprovava.
I �s que l�Albert estudiar no estudiava,
per� somiar carai si somiava.
Carai quina senyoreta que simp�tica que era
que somiava que era una marreca
i cantava com una gitaneta a les nits de lluna :
lailo lailolailololai... ole olele...
Hi ha un escola perduda all� al mig del Montseny,
on nom�s hi estudien els nens...
On nom�s hi estudien els nens que somien en truites.
I el Ramon que somiava coses tan estranyes
que �s impossible explicar-les.
I en fi sobre les coses que somiava la Laura
�s millor no saber-les.
I �s que hasta el conserge pintava escoles sense muralles,
ni classes,ni reixes, ni mestres, ni tonteries d�aquestes,
nom�s finestres obertes per on feien carreres
els somnis dels nens i les nenes,
i mentrestant la Fina nedava amb sirenes
Glu glu glu glu��..